Cranc roquer.

El cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus) és una espècie de la família dels gràpsids, uns crustacis decàpodes braquiürs. Tot i que les gràpsids són típicament tropicals, algunes espècies com el cranc roquer, són típiques d'aigües temperades com les del Mar Mediterrani.

És un cranc molt comú a les nostres costes, on se'l pot veure sovint per les roques del litoral. Pot aguantar molta estona fora l'aigua tot mantenint la humitat a les seves brànquies. És mou amb força agilitat.

Té una closca de forma quadrada molt característica, amb els ulls situats en el vèrtexs anteriors. El color és d'un to verdós amb una textura que recorda el marbre. 

Eriçó de mar.

L'eriçó de mar, pertanyen a la família dels equinoderms, que es caracteritza per ser espècies bentòniques, és a dir, posseir espines mòbils i pell ambulacrals que els permeten desplaçar-se pels fons marins de manera molt lenta.

La forma de l'eriçó és semblant a la d'un globus, no té braços, està cobert d'espines i el seu esquelet és intern. 

Físicament l'eriçó pot ser verd, marró o lila - violeta intens. Segons la zona i l'ordre a la qual pertanyi. El cos està ple d'espines que mesuren uns 2 o 3 centímetres. El cos de la garota està format per tubs que estan per tot el seu cos i van carregats d'aigua, és la forma d'aconseguir el moviment, expulsant i introduint aigua en aquests tubs.

Anemonia viridis.

Com és?

Aquesta anèmona de la família Actiniidae presenta una columna de fins a 10 centímetres d'alçada, una base d'aproximadament 7cm de diàmetre, i té fins a 200 tentacles, disposats en 6 corones al voltant de l'obertura bucal, de fins a 20cm de longitud. Mentre que el cos, cilíndric, pot ser blanc, groguenc, verd o roguenc, els tentacles, poc retràctils i molt fràgils, poden mostrar diferències de tonalitat depenent de la profunditat a la que habita l’anèmona. A més, les puntes dels tentacles solen mostrar una coloració violeta o rosada.

On viu?

Aquesta espècie acostuma a viure en petits grups sobre esquerdes i escletxes de fons rocosos d'aigües superficials temperades o càlides generalment ben il.luminades, ja que és relativament resistent als canvis de temperatura i salinitat. Es tracta d'una espècie molt comuna a tota la Mediterrània i Atlàntic sud d'Europa i no habita en aigües de més de 20 metres de profunditat.

Com s'alimenta?

Amb ajuda dels tentacles pot capturar des de petits invertebrats com copèpodes i amfípodes, fins a musclos i peixos de poc tamany. A més, manté una relació de simbiosi amb zooxantel·les ubicades en el seu tub digestiu, les quals, gràcies a l'energia procedent de la llum solar, li subministren a l’anèmona hidrats de carboni, lípids i proteïnes, mentre que l'anèmona proveeix a les algues d’aliments metabolitzats com CO₂, compostos de nitrogen reduïts, etc.

Com es reprodueix?

Té la capacitat de reproduir-se asexualment per bipartició o sexualment per producció d'òvuls i espermatozoides.

                             

Aus Ratapinyaires de les Balears

Aus Rpinyaires de les Balears

Angiospermes.

Representen el grup de plantes més abundant i que presenta més variació. Actualment són el grup dominant, si exceptuem les regions més fredes on predominen les gimnospermes.
 
De mides molt variades, doncs podem passar de les llenties d’aigua que mesuren uns mil·límetres, fins les enormes seqüoies que poden fer desenes de metres. Els carpels són tancats pel que es forma el pistil, que al madurar es transformarà en el fruit, dins del qual es troben les llavors. La flor és l’òrgan reproductor que les identifica, encara que no en totes les espècies assoleix la mateixa espectacularitat.

Gimnospermes

Les gimnospermes (nom científic Gymnospermae, també com la divisió Pinophyta), són plantes vasculars i espermatofitas, productores de llavors.

Les gimnospermes són totes llenyoses (però poden ser arbres, arbusts o lianes), i no posseeixen veritables aquàtiques i només unes poques epífites. Aquestes plantes creixen a tot el món, dels 72 graus al nord als 55 graus al sud, i són la vegetació dominant en moltes regions fredes i àrtiques.


L'èxit evolutiu de les angiospermes en relació als altres grups d'espermatòfits pot ser atribuït als gots al xilema. Totes les gimnospermes excepte els gnétidas tenen traqueidas en el seu xilema.