Juniperus phoenicea

Juniperus phoenicea (savina negral o savina suau) és una espècie de conífera que habita en el contorn de la regió mediterrània, aconseguint fins a les Illes Canàries (var. canariensis). És la savina més freqüent a la Península, faltant en gran part de la meitat occidental. No sol ser abundant, apareixent la majoria de les vegades aïllada o en rodals poc extensos. La savina es considera, segons una llei del Govern de Canàries, el símbol natural de l'illa d'El Hierro, conjuntament amb la llangardaix gegant del Hierro.1


Arbust o petit arbret de fins a 8 m d'alçada, de fulla verda i perenne tot l'any; tronc dret, d'escorça cendrosa, fibrosa i s'esquerda longitudinalment, desprenent-se en tires estretes. Té la copa oval o arrodonida, molt ramosa, amb fullatge molt dens, semblant al del xiprer, format per branques de color marró-vermellós; branquillons arrodonides i molt fines, d'1 mm de diàmetre, totalment cobertes de fulles esquamiformes.



Els cons masculins i femenins es produeixen en la mateixa planta, en rares ocasions van en diferent peu de planta.
Floreix a finals d'hivern oa la primavera i les arcéstidas maduren al segon any, són de color verd o verd-comú, al principi i al madurar de color vermellós i llustrosos.