Fototropìsme

Equinoides (Paracentrotus lividus)

És una espècie d'eriçó de mar que té la closca rodona i bastant aplanada i pot mesurar fins a 8 cm. Es reconeix per les seves espines llargues, llises i robustes, que apareixen en files longitudinals. Viu per tota la mediterrània i es troba en fons rocosos i praderies marines, en zones més o menys il·luminades, és herbívor i s'alimenta d'algues del voltant de la cavitat on viu i de les seves espores. Tant els mascles com les femelles alliberen els gàmetes al mar i la fecundació és externa.

                                            

Holothuries (Holothuria tubulosa)

Els cogombres de mar (Holothuria tubulosa), són uns animals marins equinoderms.

Com és?
Amb forma de cuc gran, mida fins a 30 centímetres de llarg i 6 cm d'ample, la part ventral amb 3 fileres de ventoses. Nombroses papil fosques per tot el cos. Pell gruixuda i robusta. La coloració del dors va del rogenc al marró o violeta marró.

On viu?
Viu sobre fons sorrencs i fangosos amb material orgànic, així com entre vegetació dels fons durs.

Com s'alimenta? 

S'alimenta de material orgànic, l'alimentació és sedimentívora, de manera que ingereix grans quantitats de sorra i un cop aprofitada la matèria orgànica que conté, expulsa la resta per l'anus en forma de cordons sorrencs envoltats per una fina capa de mucosa intestinal.

Mesura fins a 30 cm de llarg i 6 cm d'ample.

Investigam la sal

Parablennius zvonimiri.

Com és?

La bavosa de llum pertany a la família dels blènnids. Són peixos petits, comuns i inofensius per als humans, de cos allargat, una mica comprimit i amb la part anterior del cos més alta que la posterior. Ulls grans i molt mòbils de manera que els hi confereixen expressions quasi humanes. També hi poden haver tentacles a la vora dels narius. La boca és inferior, amb llavis molsuts i una única filera de 20 a 40 dents. La pell no té escates i està recoberta de moc que els fa molt relliscosos al tacte i que els ha valgut el nom comú de bavoses. Pel que fa a les aletes tenen una única dorsal composta per alguns radis espinosos flexibles i força de tous i segmentats. L’aleta anal és llarga amb 1 o 2 radis espinosos flexibles i la resta són tous i segmentats. Finalment, les pèlviques, just per sota o davant les pectorals, estan modificades per subjectar-se al substrat donant-los la característica postura erecta. Aquesta espècie arriba als 7 centímetres de longitud i té els tentacles supraorbitals molt desenvolupats i ramificats. La coloració és molt variable: sobre d'un fons vermellós o verdós hi ha taques clares, grogues i blanques, als flancs i al dors. A la cua hi ha una taca negra característica.

On viu?

Com que no tenen bufeta natatòria, viuen al bentos i es desplacen amb moviments serpentejants. Aquesta espècie en concret viu en orificis estrets d’obaga, dins coves, en parets verticals, blocs de roca, a l’interior d’esponges de mar i a tubs buits de poliquets fins a 7 metres de profunditat. La distribució d’aquesta espècie es pot veure a la mar Mediterrània i a la mar Negra.

Com s’alimenta?

S'alimenten del perifiton; el que es coneix com el conjunt de petits invertebrats i algues que troben als fons poc profunds on viuen. Algunes espècies també s'alimenten de petites esponges i altres invertebrats sèssils.

Com es reprodueix?

Peixos ovípars, amb clara diferenciació sexual durant l'època de posta (maig i juliol). Els mascles són els qui cuiden i oxigenen els ous postos en escletxes o racons protegits per això són força territorials fins i tot amb les pròpies femelles, els "badalls" són la principal pràctica dissuasiva. Les larves incolores surten al cap d'un mes i viuen al plàncton fins que fan uns 15mm i aleshores tornen a la costa per trobar on assentar-se.