divendres, 17 de gener del 2014

Parablennius zvonimiri.


Com és?
La bavosa de llum pertany a la família dels blènnids. Són peixos petits, comuns i inofensius per als humans, de cos allargat, una mica comprimit i amb la part anterior del cos més alta que la posterior. Ulls grans i molt mòbils de manera que els hi confereixen expressions quasi humanes. També hi poden haver tentacles a la vora dels narius. La boca és inferior, amb llavis molsuts i una única filera de 20 a 40 dents. La pell no té escates i està recoberta de moc que els fa molt relliscosos al tacte i que els ha valgut el nom comú de bavoses. Pel que fa a les aletes tenen una única dorsal composta per alguns radis espinosos flexibles i força de tous i segmentats. L’aleta anal és llarga amb 1 o 2 radis espinosos flexibles i la resta són tous i segmentats. Finalment, les pèlviques, just per sota o davant les pectorals, estan modificades per subjectar-se al substrat donant-los la característica postura erecta. Aquesta espècie arriba als 7 centímetres de longitud i té els tentacles supraorbitals molt desenvolupats i ramificats. La coloració és molt variable: sobre d'un fons vermellós o verdós hi ha taques clares, grogues i blanques, als flancs i al dors. A la cua hi ha una taca negra característica.

On viu?
Com que no tenen bufeta natatòria, viuen al bentos i es desplacen amb moviments serpentejants. Aquesta espècie en concret viu en orificis estrets d’obaga, dins coves, en parets verticals, blocs de roca, a l’interior d’esponges de mar i a tubs buits de poliquets fins a 7 metres de profunditat. La distribució d’aquesta espècie es pot veure a la mar Mediterrània i a la mar Negra.

Com s’alimenta?
S'alimenten del perifiton; el que es coneix com el conjunt de petits invertebrats i algues que troben als fons poc profunds on viuen. Algunes espècies també s'alimenten de petites esponges i altres invertebrats sèssils.

Com es reprodueix?
Peixos ovípars, amb clara diferenciació sexual durant l'època de posta (maig i juliol). Els mascles són els qui cuiden i oxigenen els ous postos en escletxes o racons protegits per això són força territorials fins i tot amb les pròpies femelles, els "badalls" són la principal pràctica dissuasiva. Les larves incolores surten al cap d'un mes i viuen al plàncton fins que fan uns 15mm i aleshores tornen a la costa per trobar on assentar-se.
                           

Cranc roquer.



El cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus) és una espècie de la família dels gràpsids, uns crustacis decàpodes braquiürs. Tot i que les gràpsids són típicament tropicals, algunes espècies com el cranc roquer, són típiques d'aigües temperades com les del Mar Mediterrani.

És un cranc molt comú a les nostres costes, on se'l pot veure sovint per les roques del litoral. Pot aguantar molta estona fora l'aigua tot mantenint la humitat a les seves brànquies. És mou amb força agilitat.

Té una closca de forma quadrada molt característica, amb els ulls situats en el vèrtexs anteriors. El color és d'un to verdós amb una textura que recorda el marbre. 


Pachygrapsus marmoratus 2009 G3.jpg


Eriçó de mar.

L'eriçó de mar, pertanyen a la família dels equinoderms, que es caracteritza per ser espècies bentòniques, és a dir, posseir espines mòbils i pell ambulacrals que els permeten desplaçar-se pels fons marins de manera molt lenta.

La forma de l'eriçó és semblant a la d'un globus, no té braços, està cobert d'espines i el seu esquelet és intern. 

Físicament l'eriçó pot ser verd, marró o lila - violeta intens. Segons la zona i l'ordre a la qual pertanyi. El cos està ple d'espines que mesuren uns 2 o 3 centímetres. El cos de la garota està format per tubs que estan per tot el seu cos i van carregats d'aigua, és la forma d'aconseguir el moviment, expulsant i introduint aigua en aquests tubs.



Anemonia viridis.


Com és?
Aquesta anèmona de la família Actiniidae presenta una columna de fins a 10 centímetres d'alçada, una base d'aproximadament 7cm de diàmetre, i té fins a 200 tentacles, disposats en 6 corones al voltant de l'obertura bucal, de fins a 20cm de longitud. Mentre que el cos, cilíndric, pot ser blanc, groguenc, verd o roguenc, els tentacles, poc retràctils i molt fràgils, poden mostrar diferències de tonalitat depenent de la profunditat a la que habita l’anèmona. A més, les puntes dels tentacles solen mostrar una coloració violeta o rosada.

On viu?
Aquesta espècie acostuma a viure en petits grups sobre esquerdes i escletxes de fons rocosos d'aigües superficials temperades o càlides generalment ben il.luminades, ja que és relativament resistent als canvis de temperatura i salinitat. Es tracta d'una espècie molt comuna a tota la Mediterrània i Atlàntic sud d'Europa i no habita en aigües de més de 20 metres de profunditat.

Com s'alimenta?
Amb ajuda dels tentacles pot capturar des de petits invertebrats com copèpodes i amfípodes, fins a musclos i peixos de poc tamany. A més, manté una relació de simbiosi amb zooxantel·les ubicades en el seu tub digestiu, les quals, gràcies a l'energia procedent de la llum solar, li subministren a l’anèmona hidrats de carboni, lípids i proteïnes, mentre que l'anèmona proveeix a les algues d’aliments metabolitzats com CO2, compostos de nitrogen reduïts, etc.

Com es reprodueix?
Té la capacitat de reproduir-se asexualment per bipartició o sexualment per producció d'òvuls i espermatozoides.
                             

Aus Ratapinyaires de les Balears

Aus Rpinyaires de les Balears

dilluns, 13 de gener del 2014

Angiospermes.

Representen el grup de plantes més abundant i que presenta més variació. Actualment són el grup dominant, si exceptuem les regions més fredes on predominen les gimnospermes.
 
De mides molt variades, doncs podem passar de les llenties d’aigua que mesuren uns mil·límetres, fins les enormes seqüoies que poden fer desenes de metres. Els carpels són tancats pel que es forma el pistil, que al madurar es transformarà en el fruit, dins del qual es troben les llavors. La flor és l’òrgan reproductor que les identifica, encara que no en totes les espècies assoleix la mateixa espectacularitat.







Gimnospermes

Les gimnospermes (nom científic Gymnospermae, també com la divisió Pinophyta), són plantes vasculars i espermatofitas, productores de llavors.

Les gimnospermes són totes llenyoses (però poden ser arbres, arbusts o lianes), i no posseeixen veritables aquàtiques i només unes poques epífites. Aquestes plantes creixen a tot el món, dels 72 graus al nord als 55 graus al sud, i són la vegetació dominant en moltes regions fredes i àrtiques.


L'èxit evolutiu de les angiospermes en relació als altres grups d'espermatòfits pot ser atribuït als gots al xilema. Totes les gimnospermes excepte els gnétidas tenen traqueidas en el seu xilema.

Araucaria araucana


Dicotiledònies

Són una clase de plantes que pertany a la divisió dels espermatòfits (Spermatophyta), subdivisió dels magnoliofitins (Magnoliophytha).

Agrupa unes 170.000 espècies de gran importància, tant en el medi ambient com econòmicament i s'han adaptat a pràcticament tots els ambients de la terra mostrant una enorme diversitat quant a la seva morfologia, mida i hàbit.

Des del punt de vista sistemàtic, avui en dia hi ha dues classificacions taxonòmiques que predominen: el clàssic sistema de Cronquist que encara s'utilitza amb freqüència, i el més recent de l'APG II (Angiosperm Phylogeny Group que tot just s'està construint.


Magnòlia